Un comentari de la sobretaula d’ahir ronda el meu cap amb la veu del seu protagonista. Paraules que el meu subconscient ha escollit per estimular les idees i engegar els motors de la memòria.

‘‘El fred d’enguany és lo normal, el que ha hagut tota la vida. Lo estrany ha segut els últims tres anys de calor sofocant. Mon pare diu que abans, cada dos per tres, nevava a l’horta, i els cultius a la seua, i s’acabaven traient. Però als cultius d’ara els passa lo mateix que a la gent d’ara, pareix que no vinguen d’on venen, que no tinguen passat. Fa fred i se gelen. Plou molt i s’ofeguen. Xe, però si ací s’ha desbordat el Carraixet fins al punt de no vore’s ni els marges, i a la setmana estaven tots els llauradors ajocant el llom’’.

Són les 9h. Fa una hora que estem rascant les carlotes i la cosa no tempera. El fred traspassa la sola de les meues botes

Hui és dijous, dia de repartiment. Són les 13h i des del camp es veu com s’apropa inexorable la tempesta. A aquestes hores normalment ja estem a la porxada, molt avançats en l’emplenament de les caixes, per a després de dinar esperar l’arribada dels clients. La collita dels productes la fem els dimecres o com a tard els dijous abans d’esmorzar. L’esmorzar al bar, ja sabeu… A sovint passa que collint ens descomptem i una vegada a casa, després de col·locar els productes a les caixes, se n’adonem que hem fet curts en algun manoll que altre. Per això hui són les 13h i estic al camp. Hui és a sovint. Dos manolls d’api i un de bleda roja.

17/01/17

Hui se’ns ha fet algo tard per a esmorzar. El bar està replet, com sempre. Mentre demane el bocata i van servint les olives i els cacaus fullege el periòdic que he trobat orfe a l’única taula que quedava lliure.

De sobte apareix aquesta notícia, com descobrint-me ella a mi en vegada de jo a ella. ‘Los tres españoles más ricos ganan la misma fortuna que el 30% con menos recursos’. Continue llegint i descobrisc allò que el titular ha obviat. Els dos primers són pare i filla, els Ortega. Que dic jo, els dos primers quasi que els podríem fer u, no? El tercer és el tio Juan. I continue llegint encara més -pocs arriben a tal fondària, ho reconec- per a descobrir que, en contraposició, el 10% de la població ostenta un -3% de la riquesa, fent al.lusió eixe terme negatiu a que només posseeixen deute. Per a poder assimil.lar aquesta realitat, enmig de tot l’enrenou habitual d’un bar de llauros, em veig obligat a recórrer a la metàfora. No és gent que està amb l’aigua al coll, més bé es tracta de tot un 10% de la població que, submergida en l’aigua, fa contrapés en el vaixell per a que a l’altra punta tres persones puguen tocar amb els dits el cel.