Per Joan Canela

‘L’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbanística al darrer ple de la legislatura suposarà una herència molt pesada pel proper govern municipal’.

“Morir matant”, amb aquesta expressió, diferents membres de Per l’Horta es refereixen una volta i una altra a la reactivació del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de la ciutat de València, congelat des de fa quasi una dècada, quan l’esclat de la bombolla immobiliària va fer perdre sentit a la requalificació de més de 400 hectàrees agrícoles en urbanitzables.

Ara mateix, es calcula que València té 57.000 habitatges buits i solars qualificats per a construir-ne 38.000 més. I per si tot açò fóra poc, en els anys de la crisi, ha perdut uns 30.000 habitants. Quin sentit tenen, llavors, aquestes requalificacions? “És obvi que ningú construirà res a València durant molts anys –explica el portaveu de Per l’Horta, Josep Gavaldà–, però, amb la requalificació, una sèrie de terrenys que són propietat de bancs i grans empreses passen a tenir uns drets adquirits que els fan guanyar valor encara que mai hi construïsquen. Així, si en un futur el consistori vol recuperar eixos espais per a l’ús públic o uns llauradors els volen comprar per cultivar-los, haurien de pagar-los a preu de sòl urbà i no rural. Es tracta, en definitiva, d’un nou rescat amagat als bancs”. Un rescat a compte dels pressupostos d’un ajuntament que, molt presumiblement, no governarà el PP.


L’Horta afectada per les obres a l’Alboraia / Helena Olcina

La sobirania alimentària i el paisatge, en perill

Les primeres damnificades per esta mesura serien unes parcel·les, la majoria d’elles cultivades, d’una gran fertilitat agrícola i que aporten menjar de proximitat i de màxima qualitat a la ciutat. Encara que, a hores d’ara, la majoria de les partides siguen propietat de bancs, la majoria encara estant en actiu, ja que els contractes de compra-venda habitualment incloïen una clàusula que permetia seguir treballant la terra mentre no s’urbanitzara. Però, si la situació s’allarga en el temps, la situació en precari pot dificultar la transmissió generacional i les inversions i moltes d’eixes terres es poden transformar en solars abandonats i convertir part de l’actual pulmó verd de València en una sèrie d’abocadors.

Kike Navarro, llaurador: “Cal canviar el concepte que l’agricultura és ruïnosa. Ara mateix, és una font de llocs de treball i, a més, pot garantir l’accés a aliments bons i barats”.

En l’actual situació d’emergència econòmica i social, València es pot permetre deixar un dels sòls més fèrtils d’Europa sense treballar? Kike Navarro, llaurador i activista a Per l’Horta, recorda: “Cal canviar el concepte que l’agricultura és ruïnosa i el futur és construir. Ara mateix, l’agricultura és una font de llocs de treball, si les coses es fan bé, és rendible i, a més, pot garantir l’accés a aliments bons i barats a la població valenciana”. I conclou: “En realitat, caldria mirar les coses al revés, tal com diu la campanya: Horta és futur i Ciment és crisi”.

#Hortaésfutur

Per intentar paralitzar el PGOU, Per l’Horta ha iniciat una campanya de sensibilització i mobilització amb l’objectiu de frenar les intencions de l’alcaldessa. Sota el lema Horta és futur, una quarantena d’entitats han respost a la crida de la històrica plataforma i han començat les primeres accions. Ara per ara, l’agitació a les xarxes i una recollida de signatures, tant en línia com en paper. Durant els dies vinents, anunciaran noves iniciatives.

A banda de Per l’Horta, alguns dels barris i les pedanies més afectades, com Campanar o Castellar, han endegat les seues pròpies campanyes, amb plataformes locals i assemblees massives que donen una idea del suport social que està adquirint la defensa de l’horta.

Font: https://directa.cat/lultima-punyalada-de-rita-barbera