TESTIMONI DE MARIA

(Testimoni 4

Una de les coses més positives de dedicar-se al que ens dediquem és la de conèixer a persones sensibilitzades, generoses, extraordinàries. Aquest fet cobrà la màxima expressió quan un dijous de repartiment rutinari, dos clientes, Maite i Ana, ceramistes de vocació i professió,
se presentaren a per les seues respectives comandes carregades amb dos caixes plenes d’unes precioses tasses de ceràmica. Tots aquells ‘Yunomis’ (així es diuen), amb el logo gravat de Vorasenda, eren un regal per al projecte. Per què sí, perquè els apetia. Després d’un temps rumiant què fer amb els Yunomis, se’ns va ocórrer repartir-los entre les clientes i els clients a canvi d’un xicotet detall. 

Llegir més...

TESTIMONI DE LORENA

 

(Testimoni 2)

Una de les coses més positives de dedicar-se al que ens dediquem és la de conèixer a persones sensibilitzades, generoses, extraordinàries. Aquest fet cobrà la màxima expressió quan un dijous de repartiment rutinari, dos clientes, Maite i Ana, ceramistes de vocació i professió, se presentaren a per les seues respectives comandes carregades amb dos caixes plenes d’unes precioses tasses de ceràmica. Tots aquells ‘Yunomis’ (així es diuen), amb el logo gravat de Vorasenda, eren un regal per al projecte. Per què sí, perquè els apetia. Després d’un temps rumiant què fer amb els Yunomis, se’ns va ocórrer repartir-los entre les clientes i els clients a canvi d’un xicotet detall. Regalariem un parell de Yunomis a qui ens enviés un escrit responent a la pregunta: ‘Què significa per a vosaltres formar part de Vorasenda?’ Els textos anaren arribant.
Cada setmana utilitzarem el nostre Facebook i la nostra pàgina web per a penjar aquestos valuosos testimonis, les veus (tan a sovint ocultes) de qui, al cap i a la fi, amb el seu compromís i confiança, sostenen les nostres vides, i sostenen aquest projecte amb els valors que el fonamenten.

“Per a la nostra unitat familiar, formar part de Vorasenda significa tindre el plaer d’alimentar-nos

Llegir més...

TESTIMONI DE ROCIO

(Testimoni 1)

Una de les coses més positives de dedicar-se al que ens dediquem és la de conèixer a persones

sensibilitzades, generoses, extraordinàries. Aquest fet cobrà la màxima expressió quan un dijous de

repartiment rutinari, dos clientes, Maite i Ana, ceramistes de vocació i professió, se presentaren a per les seues respectives comandes carregades amb dos caixes plenes d’unes precioses tasses de ceràmica. Tots aquells ‘Yunomis’ (així es diuen), amb el logo gravat de Vorasenda, eren un regal per al projecte. Perquè sí, perquè els apetia. Després d’un temps rumiant què fer amb els Yunomis, se’ns va ocórrer repartir-los entre les clientes i els clients a canvi d’un xicotet detall. Regalariem un parell de Yunomis a qui ens enviés un escrit responent a la pregunta: ‘Què significa per a vosaltres formar part de Vorasenda?’ Els textos anaren arribant. 

Llegir més...

Cròniques cubanes II (Llegué a Contramaestre)

Hoy es jueves veinte de diciembre. Son las ocho de la mañana y afuera en la calle se escucha bullicio. Pese a encontrarme en Contramaestre, un municipio rural del interior de la provincia de Santiago, ni los gritos, ni las risas, ni el ruido de los carruajes tirados por caballos, ni el estruendo de los descacharrados motores disminuyen. “Cuba, rrritmo latino, unidos por la música”, proclama el locutor desde una radio encendida cerca (demasiado cerca) de mi habitación. Entro en el cuarto de baño y me miro en el espejo, haciendo un breve resumen del día de ayer. Mi rostro, reflejado en el cristal, esboza una leve sonrisa. A saber lo que me espera hoy. Llaman a la puerta de mi habitación. “¡Un momento!”, grito. Me lavo la cara. Dos veces. Luego reparo en mi barba. Lo que antes eran unas pocas canas sublevadas, ahora esto empieza a coger tintes revolucionarios. Abro la puerta. Ramiro.

Mi labor en Contramaestre es la de conocer las diferentes experiencias cooperativistas de la zona. Unas cooperativas que por lo que tengo entendido han conseguido en los últimos años,

Llegir més...

Cròniques cubanes I (Breves apuntes desde la Habana)

Y el tiempo se detuvo. Dejó de avanzar hace sesenta años. En ocasiones me parece estar viendo en sus habitantes a los contemporáneos de mis antepasados. Es la larga penitencia de esta isla. La condena de vivir una y otra vez el mismo año.

Hoy he dedicado la jornada a La Habana Vieja. Después de mis primeros cuatro días en la isla visitando fincas agroecológicas, ahora me toca ser turista full equip, de los de cámara en mano, crema solar y sandalias. Al salir del museo de la revolución, con las piernas algo cargadas, decido sentarme en la escalinata de su entrada. Observo fijamente la imponente estatua de bronce que preside la plaza aledaña.

Más adelante hay otra aún más imponente, ya en primera linea de océano, con su caballo empinado recibiendo la embestida del salitre. Son tantas las estatuas repartidas en las calles,

Llegir més...