La UE aprueba las nuevas normas sobre agricultura ecológica

Els orígens del que hui en dia coneguem com Agricultura Ecològica, se remunten a l’època en que la producció d’aliments comença a globalitzar-se, a industrialitzar-se i a mercantilitzar-se, desarrelant-se del seu context cultural per a ser dirigida per opacs organismes supranacionals no sobirans ni democràtics, i per a ser abocada finalment als obscurs designis de l’acumulació de capital i de poder. La fam, l’abundància o l’enverinament indiscriminat de la terra començaren a instrumentalitzar-se i a convertir-se, d’ara en avant, en simples variables d’ajust. Fou en aquella mateixa època, quan un grapat d’individus desperdigats arreu del món, inconnexes aparentment entre ells, cadascú des de les seues xicotetes aldees, des dels seus particulars microcosmos, i originaris de cultures tan distintes com l’àrab (Rabhi), l’europea (Steiner) o la nipona (Fukuoka), començaren a desenvolupar una estratègia vital de resistència davant tot lo que esdevenia, un plantejament filosòfic, més bé, on l’enginy humà es ficara al servei d’una agricultura integral, una agricultura que posara la salut de les persones i dels ecosistemes en el centre, que els fusionara, que els prioritzara, que els sacralitzara. Una agricultura, en definitiva, profundament antisistema. Es podria dir que en aquell primer moment la humanitat reaccionà davant una agressió a la pròpia humanitat. Però ha passat el temps. I com si 

Llegir més...

DE VORASENDA ALS SEUS CLIENTS, GRÀCIES

(EN CASTELLANO MÁS ABAJO)

Des de Vorasenda vos enviem aquest missatge com a mostra de profund agraïment. GRÀCIES! Gràcies per la confiança dipositada en el projecte i per recolzar els valors que el sustenta: els de l’agroecologia i la sobirania alimentària. Els valors d’una agricultura que posa la vida en el centre, lluny de la cruenta competitivitat entre humans en un planeta on la fèrtil terra ens demostra cada dia ser tan generosa. Gràcies també per estar presents cada setmana, presents per encomanar-nos els aliments o presents també per a fer-nos saber que no els encomanareu. Gràcies per reorganitzar-vos les vostres ocupades agendes i trobar sempre un moment per apropar-vos a Carpesa o a Benimaclet, prioritzant en la vostra alimentació, ficant davant lo que va davant. Gràcies. Gràcies per fer-nos la comanda amb l’antelació que vos sol·licitem (tan important per a poder planificar nosaltres la collita!) i per haver de preveure el que necessitareu quan encara no ho necessiteu. Gràcies també per aguantar amb tanta paciència els engorrosòs wasaps de recordatori per a fer la comanda, o per fer l’enorme esforç de comprensió quan, debut a les innumerables circumstàncies, un producte no acompleix les vostres expectatives o directament no vos arriba a casa perquè se’ns ha passat col·locar-vos-el en la caixa. Gràcies. Es mire com es mire sou tots i totes uns vertaders herois.

Llegir més...

Cómo las grandes empresas engancharon a Brasil con la comida chatarra

Autor:   

Font: The new York Times

Conforme el crecimiento de los países adinerados se desacelera, las empresas multinacionales se están expandiendo vigorosamente en países en vías de desarrollo gracias a su venta de comida chatarra y bebidas azucaradas.

FORTALEZA, Brasil — El eco de los gritos de los niños en el aire húmedo de la mañana mientras una mujer empujaba un reluciente carrito blanco a lo largo de calles deterioradas y llenas de basura. Estaba haciendo entregas a algunos de los hogares más pobres en esta ciudad costera; llevaba pudín, galletas y otros alimentos empaquetados en su ruta de ventas. (Imatge: Da Silva y otros vendedores como ella hacen entregas regulares para Nestlé a un cuarto de millón de hogares en Brasil. CreditWilliam Daniels para The New York Times)

Celene da Silva, de 29 años, es una de los miles de vendedores de puerta en puerta de Nestlé; así ayuda a que los conglomerados de alimentos empaquetados más grandes del mundo expandan su alcance a un cuarto de millón de hogares en las esquinas más recónditas de Brasil.

Llegir més...

Tots els dijous, quan tornem del camp de collir, ens trobem la mateixa estampa: un niu de caixes famolenques.

QUADERN DE CAMP. CRÒNICA 3

Un comentari de la sobretaula d’ahir ronda el meu cap amb la veu del seu protagonista. Paraules que el meu subconscient ha escollit per estimular les idees i engegar els motors de la memòria.

‘‘El fred d’enguany és lo normal, el que ha hagut tota la vida. Lo estrany ha segut els últims tres anys de calor sofocant. Mon pare diu que abans, cada dos per tres, nevava a l’horta, i els cultius a la seua, i s’acabaven traient. Però als cultius d’ara els passa lo mateix que a la gent d’ara, pareix que no vinguen d’on venen, que no tinguen passat. Fa fred i se gelen. Plou molt i s’ofeguen. Xe, però si ací s’ha desbordat el Carraixet fins al punt de no vore’s ni els marges, i a la setmana estaven tots els llauradors ajocant el llom’’.

Són les 9h. Fa una hora que estem rascant les carlotes i la cosa no tempera. El fred traspassa la sola de les meues botes

Llegir més...