Plantant

Fràgil silenci de la matinada.

La nit sembla desfer-se en una boirina blanca.

Pas a pas, planta a planta s’endinsem

en un domini encara incert,

territori de la llum dormida.

S’aturem, respirem profundament, mirem enrere:

del sender dibuixat per les nostres petjades

brollarà acolorida la vida.

I és cert, i és bo, i ens basta.