• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16

Cròniques cubanes II (Llegué a Contramaestre)

Hoy es jueves veinte de diciembre. Son las ocho de la mañana y afuera en la calle se escucha bullicio. Pese a encontrarme en Contramaestre, un municipio rural del interior de la provincia de Santiago, ni los gritos, ni las risas, ni el ruido de los carruajes tirados por caballos, ni el estruendo de los descacharrados motores disminuyen. “Cuba, rrritmo latino, unidos por la música”, proclama el locutor desde una radio encendida cerca (demasiado cerca) de mi habitación. Entro en el cuarto de baño y me miro en el espejo, haciendo un breve resumen del día de ayer. Mi rostro, reflejado en el cristal, esboza una leve sonrisa. A saber lo que me espera hoy. Llaman a la puerta de mi habitación. “¡Un momento!”, grito. Me lavo la cara. Dos veces. Luego reparo en mi barba. Lo que antes eran unas pocas canas sublevadas, ahora esto empieza a coger tintes revolucionarios. Abro la puerta. Ramiro.

Mi labor en Contramaestre es la de conocer las diferentes experiencias cooperativistas de la zona. Unas cooperativas que por lo que tengo entendido han conseguido en los últimos años,

Llegir més...

Cròniques cubanes I (Breves apuntes desde la Habana)

Y el tiempo se detuvo. Dejó de avanzar hace sesenta años. En ocasiones me parece estar viendo en sus habitantes a los contemporáneos de mis antepasados. Es la larga penitencia de esta isla. La condena de vivir una y otra vez el mismo año.

Hoy he dedicado la jornada a La Habana Vieja. Después de mis primeros cuatro días en la isla visitando fincas agroecológicas, ahora me toca ser turista full equip, de los de cámara en mano, crema solar y sandalias. Al salir del museo de la revolución, con las piernas algo cargadas, decido sentarme en la escalinata de su entrada. Observo fijamente la imponente estatua de bronce que preside la plaza aledaña.

Más adelante hay otra aún más imponente, ya en primera linea de océano, con su caballo empinado recibiendo la embestida del salitre. Son tantas las estatuas repartidas en las calles,

Llegir més...

Plantant

Fràgil silenci de la matinada.

La nit sembla desfer-se en una boirina blanca.

Pas a pas, planta a planta s’endinsem

en un domini encara incert,

territori de la llum dormida.

S’aturem, respirem profundament, mirem enrere:

del sender dibuixat per les nostres petjades

brollarà acolorida la vida.

I és cert, i és bo, i ens basta.

 

PROGRAMA DE LA V TROBADA VORASENDA 2018

El proper dissabte 6 d’Octubre es celebrarà la V TROBADA VORASENDA amb importants novetats. Aquest any el nostre projecte s’ha associat amb el col·lectiu artístic VIRIDIAN i el restaurant ALPALADAR per a organitzar aquesta jornada des d’una perspectiva multidisciplinar: art, música, cuina i agroecologia. (Les imatges corresponen a Trobades Vorasenda d’altres anys).

La jornada està dirigida a totes aquelles persones que d’una forma o una altra han tingut, tenen o tindran relació amb nosaltres (productiva, d’amistat o clientelar), i als seus amics i familiars. Porteu a qui creieu que li puga interessar gaudir d’una diada en el camp i descobrir les sinèrgies que des d’un projecte com el nostre estem portant a terme a fi de construir una agricultura més íntegra, més transformadora i més justa.

És important que aneu confirmant la vostra assistència abans del dijous 4 d’octubre per a les qüestions organitzatives. Recordeu que

Llegir més...

L’estiu difícil dels productors agrícoles, per ‘La Jornada’

Orgullosos de vore com Vorasenda comença a ser un referent de compromís entre les persones. No entenem l’agroecologia i la sobirania alimentària si no es contemplen des d’aquest prisma. Tanmateix trobem a faltar algo en l’enfoc d’aquest article. Després de llegir-lo, a l’equip de Vorasenda se’ns ha quedat un cert regust a solitud, malgrat que estem demostrant ser una fórmula si més no ben encaminada. Per descomptat agrair als autors de l’article la tasca feta. Continuem treballant. Queda clar que hi ha molt que parlar sobre aquest assumpte. Què opineu?

Font: www.diarijornada.coop

Autors: LAURA JULIÁN / JOAN CANELA (València)

Arriba l’estiu, i amb la calor, la gent comença a agafar vacances. Si bé és possible que això de desaparéixer de la ciutat de l’1 al 31 d’agost ja no s’estile tant, continua sent innegable que entre finals de juny i principis de setembre el ritme general cau: hi ha més jornades contínues, menys càrrega de feina per als autònoms i més escapades.

Llegir més...

Revistes online: